La gent gran pertany a una
generació que relacionà el sexe amb la virtut i el pecat, amb la prostitució i
el dèbit conjugal, amb desfogar-se i amb la repressió i, en poquets casos, amb
el plaer. Van sofrir tanta coacció que bona part de la seva capacitat de gaudir
ha restat pràcticament intacta. Encara pitjor: l’aprenentatge ha estat erroni i
en molts casos agressiu, imposat per la cultura masclista dominant, on l’home
era l’únic legalment actiu, tant a nivell laboral com sexual.
Elles. En el seu cas l’hermetisme, quant al tema sexual, ha
estat encara major, ja que en la seva educació la dona decent no devia mostrar
el menor interès per aquest tema. Molt menys dir que li agradava, i que també
sentia desig sexual. Sempre aliena al seu cos, a la vellesa, quan s’ha de despullar
sent vergonya, però també desgrat, per haver de mostrar un cos vell i
deteriorat; i, el que moltes vegades els fa titubejar és aquest sentiment d’un
amor propi ferit, i d’una autoestima per terra.
Ells. Per a ells era diferent. I,
encara que els preceptes morals eren els mateixos, algunes conductes els hi
eren socialment menys reprovables. Al llarg de la vida, el mascle tenia més
possibilitats de mostrar-se nu al col·legi, al gimnàs, al servei militar, als
campaments juvenils, als vestidors de les fàbriques, els tallers o les obres,
la qual cosa no els hi suposava cap conflicte.
Amb els
anys, aquest homenàs que un dia va ésser, avui és un ancià malalt, un ser
fràgil que, tanmateix, encara manté viu en algun racó de la seva psique aquest follet
entremaliat que li recorda que, com diu el refrany castellà, “el que tuvo,
retuvo, y guardó para la vejez”...
LA GRAN
CONTRADICCIÓ
Els mitjans de comunicació
bombardegen la gent gran amb missatges contradictoris. Per una banda, se’ls
imposa el culte a l’eterna joventut, a estar sempre atractius per seduir el
sexe contrari, amb productes, teràpies, exercicis, prótesis, cirugies... i
milers d’euros. Se’ls estimula a mantenir-se sexualment actius, amb termes
pomposos com “l’eròtica de la tardor”; i, tanmateix, no poden manifestar
lliurement, com ara els joves i els adults, els seus desitjos, les seves
necessitats i tendències, o els seus problemes sexuals. Molt menys encara les
seves conductes, que la resta ja exerceix sense traves.
La societat hauria de fomentar actituds positives
sobre les diverses manifestacions de la sexualitat a la vellesa, conductes i problemes
sexuals dels mateixos, i tolerància envers les formes de relació que es puguin
establir, sempre lliures i consentides, així com respectar la seva intimitat.