RSSLola Toledano González | Actualitzat el 22/09/2011 a les 12:35
TREBALLANT LA MEMÒRIA
Els avis tornen al “cole”
A punt de
començar el curs escolar, la gent gran que participa als tallers d’entrenament
de la memòria també prepara el seu quadern, l’estoig amb el llapis, la goma, la
maquineta, el boli, i treuen punta als colors que utilitzaran al seu “cole” de
la memòria.
La memòria és
com una enorme àrea d’emmagatzematge, aquest traster on es guarden tots els
articles que de moment no utilitzem. Està atapeïda de noms, de dates, de
records, de les experiències de tota una vida. Res ha desaparegut. El problema,
de vegades, és trobar-ho.
Amb l’edat es
van debilitant els sentits, la vista, l’oïda, la sensibilitat tàctil, la
rapidesa de reaccions, d’aprenentatge, l’atenció, la retenció de nova
informació. Però no tothom envelleix igual i és un mite considerar la vellesa
com a sinònim de malaltia. Hi ha alguns condicionants que afecten la memòria:
-
Negativament: la rutina, el desinterès, la falta d’atenció, l’ansietat,
l’estrès, els medicaments, els problemes físics, econòmics o familiars, la
falta d’exercici mental i, sobre tot, l’aïllament.
-
Positivament: la motivació, la salut física, el benestar psicològic i
familiar, el reforç intel·lectual, la relació i la comunicació amb altres
persones del seu entorn.
Per a mantenir-se
mentalment flexibles, és important fer activitats que ho treballin a nivell
individual, com ara llegir i escriure, fer sopes de lletres i mots encreuats;
però també participar en grups com els tallers de desenvolupament de la
memòria. Els parlaré de la meva experiència.
Els “tallers de memòria i vivències” per a gent gran
Són activitats
que pretenen fer conèixer el procés d’envelliment cognitiu, trencar tòpics i
tranquil·litzar la gent gran. El fet de fer-se en grup afavoreix les relacions
interpersonals dels participants, disminuint la sensació de solitud. En
general, exerciten el llenguatge i la fluïdesa verbal, l’agudesa sensorial,
estimulen la curiositat i l’interès pels esdeveniments actuals i promouen
l’envelliment actiu, amb l’objectiu principal de fomentar l’autonomia i la
qualitat de vida. Però també ajuden a reforçar la pròpia identitat i, sobretot,
són una bona excusa per gaudir del temps lliure i crear nous vincles.
En els tallers
es practica la percepció espaial i temporal, es fan associacions, repeticions,
llenguatge, càlcul senzill, tècniques de relaxació, d’evocació, sensorials...
El més important al començament, quan no es coneixen, és crear un ambient
d’empatia, relaxat, on ningú es senti avergonyit ni inferior perquè no entengui
o no sàpiga fer els exercicis. Es fan activitats que cohesionen el grup, que
els ajuden a sentir-se’n integrats, a aprendre a treballar en equip, i que els
són útils desprès de finalitzar el taller. També practiquen el saber escoltar i
respectar els torns de paraula, i s’intenten equilibrar els nivells diferents
d’aprenentatge, que van des de persones analfabetes a d’altres que tenen
estudis diversos.
Els anomeno
“tallers de memòria i vivències” perquè pretenc que les activitats no siguin
només exercicis de tipus intel·lectual, sinó que tot el que facin els produeixi
cert ressò, que els provoqui emocions, que no els deixi indiferents, que els
motivi, i, sobretot, que sigui un intercanvi d’experiències i d’aprenentatge
mutu, tant per a ells com per a mi. Per això comencem cada sessió fent
respiracions, relaxació, visualitzacions o concentració, per tal de preparar i
buidar la ment de tots els neguits que portem de casa, i refrescar-la per poder
abocar-li les matèries a treballar aquest dia. Al principi es sorprenen; al
segon dia ho esperen amb il·lusió i en gaudeixen força
Per acabar,
vull compartir la valoració d’alguns participants (es transcriu tal i com ho
van fer ells):
“Oblidem les ulleres, no recordem sants ni
aniversaris, se’ns obliden moltes paraules, per això és necessari exercitar la
memòria amb classes que ens fan fer exercicis numèrics, paraules encreuades,
dibuixos, etc. També ens ajuden a dialogar amb els companys, a fer noves
amistats, a comentar els exercicis fets a casa...”
“Me cuesta abrirme a los demás, y este curso
me ha servido para perder el miedo a hacer el ridículo. Empezamos con la
relajación que es muy positiva, he repasado cálculo, estamos aprendiendo a
memorizar, que es lo que más me cuesta, solo me acuerdo de lo primero y lo último.
También me ha recordado a mi niñez, éramos tan felices con tan poco... Gracias
por hacernos pasar tan buen rato y hacernos “sentir jóvenes”.
Imprimir
PDF
Enviar
Correcció
FacebookAutor
Lola Toledano González
Treballadora social
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya
