Marc Arza | Actualitzat el 23/01/2012 a les 16:31

De la jubilació a la flexibilització

 
En una societat que ha perdut el respecte pel valor del treball la pensió de jubilació s'ha convertit en un fetitxe. És la materialització d'una il·lusió, el somni atàvic de viure sense pencar. Entrar al mercat de treball als vint-i-cinc anys per sortir-ne pels volts dels seixanta i fer la viu-viu fins als noranta parant la mà a la pensió pública. Una fantasia econòmica, treballar trenta cinc per viure'n trenta més a cos de rei.

L'edat de jubilació es va fixar cap als seixanta cinc anys en un moment en que l'esperança de vida tot just tocava als setanta però el pas del temps ha acabat posant el sistema contra les cordes. L'etapa de formació s'estira i els joves entren al món del treball cada cop més tard. Les jubilacions anticipades no paren de créixer i l'esperança de vida s'allarga fent que els pensionistes cobrin cada cop més anys. La demografia europea s'ha encongit i la tendència porta a tenir cada cop més jubilats i menys contribuents. A mitjà termini hi ha oscil·lacions, creixements de la població activa i arribada d'immigrants que amorteixen el cop, però el futur del sistema és insostenible. Endarrerir l'edat de jubilació només perpetua la fantasia i en algun moment caldrà interrogar-se sobre el model més enllà de les reformes.

Trencar radicalment amb la feina per passar a cobrar la pensió devia tenir sentit en el món industrial de les cadenes de muntatge però l'ha anat perdent amb el pas a una economia de serveis centrada en el coneixement. La jubilació és una idea de l'època industrial. D'un món de treball físic, esgotador i dur. Un tipus d'activitat en que la productivitat queia en picat amb la vellesa, castigant la salut dels treballadors d'edat avançada. Feines mecàniques en que l'experiència acumulada del gruix dels treballadors tenia un valor reduït. Però el pas als serveis i el salt a l'economia del coneixement transforma el treball en una altra cosa. Oficis flexibles en que el capital humà és el valor principal guanyen terreny dia a dia mentre els horaris i la presència es van desdibuixant. Obrint als treballadors noves maneres de fer quan els seixanta s'acosten als setanta.

Superar la jubilació per fer possible que tothom que ho vulgui pugui continuar treballant més enllà dels seixanta set. Incentivar el treball millorant les condicions de jubilació com més tard s'abandoni la vida activa. Convertint la flexibilització laboral en la norma per als treballadors de més edat. Superant el trencament entre feina i pensió per transformar-lo en un procés obert i porós. Adreçat a tots aquells, potser una majoria, que triarien continuar treballant si poguessin adaptar la jornada a les seves preferències. Menys dies i menys hores de treball però amb més activitat i més diners que si haguessin fet el salt al buit de la jubilació. Amb més vida.
 
Marc Arza
(article original publicat a www.catalunyaoberta.cat)  

COMENTARIS

no ens volen jubilar
Anònim, 25/01/2012 a les 09:14

La immensa majoria dels que s'han jubilat fins ara, a partir dels 60 als 65 anys, i que es jubilaran en la propera dècada, som gent que dels 16 anys o abans hem sabut que és treballar. Ho sigui que quan ens jubilem ja portem o portarem 50 anys de treball i per tant tenim dret al que es nostre: la jubilació.

Si que és veritat que els joves actuals viviu a cos de rei abans d'aprendre que és treballar, i moltes vegades a costa dels pares.

Si els vells continuem treballan fins el dia de la mort, potser els joves podreu passar per aquest mon amb vacances eternes.

Al tanto on es vol posar la línea.


FEU EL VOSTRE COMENTARI

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Marc Arza
 
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya